Acreditació i Preguntes freqüents

Com pots aconseguir el document d’acreditació per prescriure?

Si el teu centre de treball et va sol·licitar l’acreditació per via extraordinària o bé ja l’has sol·licitat per la via ordinària, tant si treballes en un centre del SISCAT com si no, has rebut un missatge de correu electrònic que indica el codi identificador (ID) i el número d’expedient.

Si no trobes o no recordes haver rebut el missatge de correu electrònic, has d’escriure a l’adreça infermeria.salut@gencat.cat, indicant el teu nom i els dos cognoms i el número de DNI, explicar que no has rebut l’identificador per a la prescripció per correu electrònic i demanar que te l’enviïn.

Amb el codi identificador, has d’entrar a La meva carpeta, on rebràs la notificació de la sol·licitud, tant si ha estat acceptada com denegada. L’accés s’ha de realitzar amb el navegador Internet Explorer.

Pas a pas

1. Accedeix a La meva carpeta del Canal empresa i escriu el codi identificador que has rebut per correu electrònic:

2. Fes clic al text vermell:

3. Escriu el teu DNI i fes clic a “Consulta”

4. Fes clic a “Desplegar”, per obtenir la resolució:

 
Preguntes freqüents

Com obtenir l’acreditació per poder prescriure?

Si treballes en un centre del SISCAT i no t’has pogut acollir al procediment extraordinari, que va acabar el 20 de desembre de 2019, o bé treballes en un centre que no és del SISCAT o per compte propi, has de fer la sol·licitud de l’acreditació al Canal empresa o bé al portal de Tràmits de la Generalitat. Aquest tràmit només es pot fer per Internet.

Has d’emplenar el formulari de sol·licitud, indicant les teves dades personals i les relatives a la titulació, i adjuntar el model normalitzat del formulari de certificat d’empresa o, si treballes per compte propi, adjuntar Informe de vida laboral.

Aquest procediment l’has de fer amb signatura electrònica o certificat digital admès pel Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, utilitzant el navegador Internet Explorer per tal de poder descarregar, omplir i enviar sense problemes els arxius PDF.

Si fa menys d’un any que treballes, és convenient que t’esperis a complir-lo per poder fer la sol·licitud. En cas que, per les teves responsabilitats, et sigui imprescindible poder prescriure, pots fer el curs d’adaptació gratuït (a partir de l’11 de gener de 2021).

A la sol·licitud has de fer constar:

  • Les teves dades identificatives.
  • La certificació acreditativa del període d’experiència professional, mínima d’un any, expedida per l’empresa o institució ocupadora. Pots demanar aquest certificat al departament de recursos humans de la teva entitat.
  • En cas que hagis treballat en més d’un centre, has de presentar la certificació de cadascun.
  • Si treballes per compte propi, has de presentar el certificat de vida laboral acreditatiu del període d’experiència professional. Si l’any d’experiència és resultat de la prestació laboral en un o més centres per compte aliena o pròpia, has d’acreditar-la per mitjà de la certificació expedida per cada entitat i el certificat de vida laboral.
  • Si no disposes de l’experiència mínima d’un any, has de presentar la certificació acreditativa d’haver superat el curs d’adaptació gratuït.
  • En cas de sol·licitar l’acreditació en l’àmbit de les cures especialitzades, has de presentar la còpia de la certificació del títol d’infermer/a especialista i la certificació acreditativa del període d’experiència professional mínima d’un any, que ha de correspondre a l’especialització per a la qual demanes l’acreditació i amb els mateixos supòsits abans explicats.
  • La direcció general competent pot consultar per mitjans electrònics o obtenir les dades o la documentació acreditativa necessària, tret que t’hi oposis. En aquest cas, hauràs d’aportar tu la documentació acreditativa pertinent.

Per saber quins certificats digitals pots fer servir en el procediment administratiu, consulta la informació de la Generalitat de Catalunya.

Si no has rebut el correu electrònic, has d’escriure a l’adreça infermeria.salut@gencat.cat, indicant el teu nom i els dos cognoms i el número de DNI, explicar que no has rebut l’identificador per a la prescripció per correu electrònic i demanar que te l’enviïn.

Un cop teniu la resolució o document de l’acreditació infermera per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà, podeu informar al vostre centre de treball o aquest contactarà amb vosaltres per tal que gestionin, amb els Col·legis d’infermeres i infermers la petició del vostre certificat digital. Els col·legis emetran la targeta i la faran arribar a la vostra entitat perquè us en faci entrega o us l’entregaran directament. De manera simultània i privada, rebreu un correu amb el número PIN i PUK per poder-la activar i utilitzar.

L’acreditació infermera per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà és un document de resolució administrativa on s’identifica les dades de la infermera, els àmbits pels quals està acreditada i un codi específic que servirà per la tramitació de la targeta digital.

Aquesta resolució està atorgada per l’Oficina de Gestió Empresarial, qui revisa la documentació presentada amb la sol·licitud i el compliment dels requisits i, si tot és correcte, gestiona l’emissió del document que acredita la capacitació per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà de la persona sol·licitant. Aquesta resolució ve signada pel titular de la direcció general competent en matèria de professionals de la salut del Departament de Salut de la Generalitat i es pot descarregar telemàticament des de la seva seu electrònica.

Per poder-la sol·licitar l’acreditació pots consultar aquest enllaç.

La targeta digital és un document signat electrònicament que s’emetrà en format targeta criptogràfica i que demanarà el teu proveïdor o tu de forma particular i et permetrà dur a terme la recepta electrònica d’aquells productes que estiguin a la cartera de serveis del Catsalut

No. Per acreditar-te en l’àmbit de les cures generals, a més a més del Títol de Grau en Infermeria, Diplomatura en Infermeria o Ajudant Tècnic Sanitari, o equivalent, has d’acreditar una experiència professional mínima d’un any.

En el cas de l’àmbit de cures especialistes, has d’acreditar l’any d’experiència en un o més llocs de treball en el que l’empresa tingui reconegut el requisit de l’especialitat en el contracte o en la descripció del teu lloc de treball.

En cas que encara no hagis acumulat 1 any d’experiència, el convenient és esperar a complir l’any per poder fer la sol·licitud sense més requeriments. Però en cas que no vulguis fer-ho o, si per les teves responsabilitats, t’és imprescindible poder prescriure d’immediat, pots fer el curs d’adaptació gratuït per a cures generals .

Si encara no tens l’any d’experiència, el convenient és esperar a complir l’any per poder fer la sol·licitud. Però en cas que no vulguis fer-ho o. si per les teves responsabilitats, t’és imprescindible poder prescriure de immediat, pots fer el curs d’adaptació gratuït.

Sí, la llei preveu l’acreditació dels antics titulats com a Ajudant Tècnic Sanitari.

En aquest cas, el més convenient és esperar a complir l’any per poder fer la sol·licitud sense més requeriments. En cas que no vulguis fer-ho o, per les teves responsabilitats, et sigui imprescindible poder prescriure, pots fer el curs d’adaptació online gratuït.

Per tramitar la inscripció s’ha de fer amb signatura electrònica o certificat digital.

No, pots acreditar-te sense estar col·legiada però recorda que per poder prescriure, sí que has d’estar col·legiat/da.

No cal estar col·legiada per la sol·licitud al tràmit de l’acreditació amb la modalitat curs d’adaptació.

La superació del curs suposa l’obtenció de l’acreditació sense necessitat de fer cap altre tràmit.

Durant el llarg procés de negociació que ha precedit la publicació del Reial Decret de Prescripció Infermera, el Consejo General de Enfermería de España va entendre que s’havia de fer una formació addicional per poder prescriure i per això va posar en marxa diversos cursos. Des del COIB es va voler respondre a les infermeres de Barcelona que van voler avançar-se a aquesta possible obligatorietat informant-les sempre que el marc legal encara no estava definit i no es podia saber del cert si seria obligatòria o necessària aquesta formació. Es van posar a l’abast de les infermeres interessades totes les eines i informació disponibles perquè prenguessin una decisió informada.

Amb el nou marc legal, aquesta formació no suposa cap mèrit ni compta per al procediment actual d’acreditació.

No, només cal que presentis la certificació acreditativa del període d’experiència professional adquirida en el període de més d’un any que et cal per poder acreditar-te.

Sí, el que compta és 1 any d’experiència mínim acumulada que pot ser en un únic centre o en diferents centres. En aquest cas, has de presentar la certificació acreditativa de l’experiència en els diferents centres i que en total ha de sumar 1 any.

No. Aquest període es considera formació. Per tant, no és vàlid per a cap de les dues acreditacions, ni en cures generals ni en cures especialitzades.

Sí, el que compta és el temps d’experiència acumulada acreditada en cada empresa (mínim un any), no el nombre d’hores que s’han fet ni el tipus de contracte que es té.

En el cas de l’àmbit de cures especialistes, has d’acreditar l’any d’experiència en un o més llocs de treball en què l’empresa tingui reconegut el requisit de l’especialitat en el contracte o en la descripció del teu lloc de treball.

No, l’experiència com a infermera especialista es pot acreditar amb posterioritat a l’obtenció de la titulació.

No, l’acreditació en l’àmbit especialista ja inclou l’àmbit de cures generals.

És important demanar l’acreditació en l’àmbit especialista si acompleixes el requisits perquè el desplegament de la llei que regula la prescripció infermera està en marxa. Existeix el compromís del Ministeri de Sanitat d’elaborar en dos anys, com a màxim, els protocols i guies de pràctica clínica que han de permetre que les infermeres puguin treballar amb la dispensació de medicaments i productes de prescripció mèdica sota aquests protocols. Quan això passi, no et caldrà fer cap altra procés, ja que estaràs acreditada.

D’altra banda, cal tenir en compte que el catàleg actual de medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica es va actualitzant i podria afegir-s’hi medicaments que corresponen a l’àmbit especialista.

Sí, totes les infermeres i infermers col·legiats a Barcelona i acreditats estan coberts. La pòlissa de la companyia AMA cobreix l’exercici de la professió i especialitat infermera per a la que s’estigui habilitat o compti amb la titulació reconeguda per les autoritats espanyoles, segons la normativa vigent.

La prescripció infermera queda coberta per la pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil professional, perquè està reconeguda i regulada a l’ordenament jurídic (normativa vigent) per mitjà del Reial Decret 1302/2018, de 22 d’octubre, pel qual es modifica el Reial Decret pel qual es regula la indicació ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, així com el Decret 180/2019, de 27 d’agost, pel qual es regula el procediment d’acreditació de les infermeres i infermers per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de medicaments i productes sanitaris d’ús humà.

Sí, els requisits son els mateixos. Has de disposar del títol de grau en Infermeria, de diplomatura en Infermeria o d’ajudant tècnic sanitari, o equivalent, del títol d’infermer/a especialista, en cas que et vulguis acreditar en l’àmbit de cures especialitzades, i presentar certificat de vida laboral acreditatiu del període d’experiència professional mínima d’un any.

No, les sol·licituds i totes les comunicacions es faran mitjançant canals telemàtics. La Llei 39/2015 del procediment administratiu comú, estableix a l’article 14 l’obligació a relacionar-se a través de mitjans electrònics a qui exerceixen activitat professional d’obligada col·legiació.

Quan facis la sol·licitud de manera telemàtica has d’utilitzar el navegador Internet Exporer per tal de poder descarregar, omplir i enviar sense problemes els arxius PDF.

Sí, l’acreditació és vàlida per a ambdós àmbits de treball.

Les resolucions es posaran a disposició de la Seu electrònica de les infermeres en el termini màxim de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud. Transcorregut aquest termini sense que l’Administració de pronunciï, es considera acceptada la sol·licitud presentada tal i com regula la llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú.

El procés ordinari per a demanar l’acreditació és sine die, és a dir que es poden presentar amb caràcter indefinit.

El Departament de Salut t’envia una notificació a la teva adreça de correu electrònic, en què t’informa que s’ha finalitzat el tràmit i on consta un codi identificador (ID), que és el que et permet accedir a l’espai “La meva carpeta”, on trobaràs la notificació de la sol·licitud, tant en el cas que hagi estat acceptada com denegada.

Les infermeres i infermers que presten servei al SISCAT hauran de lliurar el document de l’acreditació al seu centre, que aquest tramitarà el certificat digital amb el col·legi corresponent. Amb aquest certificat digital podran emetre les ordres de dispensació en format electrònic.

L’acreditació no té data de caducitat. La durada de dos anys que s’indica a la carpeta electrònica de la infermera és el termini per poder accedir a l’esmentada carpeta i per descarregar-se la documentació i la resolució.

Si et deneguen l’acreditació per un defecte de forma en el procés, és a dir, en cas que hagis enviat malament algun dels requisits que se’t demanen, hauràs de tornar a iniciar el procés d’acreditació i assegurar-te que emplenes bé els formularis i envies la informació correcta.

Si et deneguen l’acreditació perquè no acompleixes els requisits demanats, has d’esperar a tenir-los i tornar a sol·licitar l’acreditació.

Les infermeres i infermers que presten servei al SISCAT podran emetre les ordres de dispensació en format electrònic. A tal efecte, les infermeres acreditades disposaran de la seva pròpia signatura electrònica en la que s’inclourà les dades d’identificació i l’àmbit (cures generals o especialitzades) pel qual estan acreditades.

La resta d’infermeres i infermers que treballin per compte aliè o per compte propi podran emetre les ordres de dispensació tal i com estigui establert en els seus propis centres de treball i que està establert en el Real Decreto 1718/2010, de 17 de desembre, sobre recepta mèdica i ordres de dispensació.

Entre els productes sanitaris s’hi troben material de cures, apòsits, pegats antitabaquisme, cànules, bosses d’ostomia, protectors musculars o bolquers per adults, entre d’altres.

Entre els medicaments, s’hi troben analgèsics, espasmolítics, llàgrimes artificials, antisèptics i desinfectants, antiàcids, antidiarreics o laxants entre d’altres.

Consulta el llistat de medicaments i productes sanitaris

No, l’acreditació és vàlida per a tot el territori espanyol.

Una altra qüestió és l’acte de dispensació o receptació, que dependrà del desenvolupament que es faci, a cadascuna de les Comunitats Autònomes, del Real Decreto 1302/2018, de 23 d’octubre, que regula indicació, us i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres.

L’acreditació no suposa, per ella mateixa, una modificació del lloc de treball, sense perjudici que pugui ser valorada com a mèrit.

 

Dubtes sobre la targeta digital

Les infermeres acreditades podran prescriure tot allò que no estigui subjecte a recepta mèdica obligatòria.

Per a fer-ho, les infermeres hauran d’estar acreditades i estar al corrent de les obligacions col·legials a fi d’obtenir la signatura electrònica que les permeti realitzar la prescripció / dispensació.

La infermera pot indicar medicaments SI subjectes a prescripció mèdica (spm) d’acord amb el que indiquin els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, on es conté l’adequat procedir en el procés assistencial.

Aquests protocols i guies de pràctica clínica i assistencial els han d’elaborar centralitzadament la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud i validar la persona titular de la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. És d’assenyalar que la disposició addicional segona del Reial Decret 1302/2018 estableix un termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor del Reial Decret (novembre de 2018) per a la seva aprovació i validació.

Actualment, estan publicades la «Guía para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/los enfermeras/os de: Heridas«, i les «Guías para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/los enfermeras/os de: Hipertensión, y la de: Diabetes mellitus tipo 1 y tipo 2» i la Guía para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/os enfermeras/os: Quemaduras.

En el cas de medicaments SI spm que no estiguin contemplats en les esmentades guies, la infermera pot fer una proposta de tractament que valida el/la metge/metgessa en el marc d’un protocol consensuat al centre o a la institució per la qual treballa.

En els centres privats dependrà de cada entitat com desplegar la indicació de medicaments subjectes a prescripció mèdica a mesura que es vagin aprovant i publicant les diferents guies.

Sí, com hem dit abans, en el marc sempre de protocols consensuats pel centre o institució en la qual es treballa. També els podrem fer servir si existeix una prescripció mèdica individualitzada per a cada usuari.

Podem saber si un medicament està subjecte a recepta mèdica obligatòria consultant la seva fitxa a Vademecum.es

De moment en l’entorn SISCAT (emissió de recepta electrònica) encara no. S’està adaptant el Sistema Integrat de Recepta Electrònica (SIRE) per fer possible aquesta prescripció de medicament subjectes  a prescripció mèdica.

Però cal saber que:

La indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments d’ús humà subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres i infermers es realitzarà d’acord amb el que indiquin els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, on es conté l’adequat procedir en el procés assistencial.

Aquests protocols i guies de pràctica clínica i assistencial  els han d’elaborar centralitzadament la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud i validar la persona titular de la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. És d’assenyalar que la disposició addicional segona del Reial-Decret 1302/2018 estableix un termini màxim de dos anys a partir de la entrada en vigor del Reial Decret (novembre de 2018)  per a la seva aprovació i validació.

Sí. Sempre en el marc dels protocols consensuats per el nostre centre o institució per a la qual treballem.

Sí. La Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Conselleria de Salut ha emès una nota informativa en la que aclareix que les actuacions de les infermeres i infermers en l’àmbit de la vacunació, desenvolupades en compliment del calendari de vacunacions sistemàtiques, no vulneren el que estableix el Reial decret 954/2015, i no comprometen, en cap cas, la cobertura plena de les pòlisses d’assegurança per responsabilitat civil professional que emparin l’actuació d’aquest col·lectiu.

L’àmbit d’activitat de la vacunació segons el calendari de vacunacions sistemàtiques respon a un objectiu de salut pública −responsabilitat de les administracions sanitàries− i s’adreça a població sana, entenent que no estan subjectes a un diagnòstic previ sens perjudici de la necessària valoració individual que ha de fer el o la professional prèviament a l’acte d’administració d’una vacuna.

Consulteu la Nota Informativa de la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària en relació amb les actuacions de les infermeres i infermers en l’àmbit de les activitats de vacunació.

Aquelles vacunes que no estan contemplades en aquests protocols, queden per contra sota recepta mèdica obligatòria.

Per a més informació consulta la pàgina de vacunacions de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.

Consulta el Decret 95/2014, d’1 de juliol, pel qual s’estableix el calendari de vacunacions sistemàtiques.

Sí, la prescripció infermera és una competència pròpia de la infermera (prescripció de consells de salut, productes i medicaments). Amb l’acreditació podeu prescriure productes i medicaments des de qualsevol àmbit que estigueu exercint, tant sigui una entitat pública o privada o exercici lliure. Dependrà de cada entitat privada com vol realitzar el procediment per emetre la recepta, sigui manual o electrònica.

En una 1a fase podeu indicar productes i medicaments no subjectes a prescripció mèdica (no spm). En una 2a fase podreu prescriure medicaments subjectes a prescripció mèdica (si spm), seguint les guies clíniques/protocols aprovades pel Ministerio de Sanidad, però cal tenir en compte que aquesta indicació es contempla en determinades situacions i de forma protocol·litzada, ja sigui per iniciar el seu ús, modificar la pauta, prorrogar o suspendre el tractament, en un treball col·laboratiu o complementari amb la finalitat de proporcionar una resposta adequada i eficient a les necessitats de les persones ateses.

Sí, la prescripció infermera és una competència pròpia de la infermera (prescripció de consells de salut, productes i medicaments). Tot i així, és necessari disposar de l’acreditació per poder prescriure productes i medicaments des de qualsevol àmbit que estigueu exercint, tant sigui una entitat pública o privada o exercici lliure.

En una 1a fase podeu indicar productes i medicaments no subjectes a prescripció mèdica (spm). En una 2a fase podreu prescriure medicaments subjectes a prescripció mèdica, seguint les guies clíniques/protocols aprovades pel Ministerio de Sanidad, però cal tenir en compte que aquesta indicació es contempla en determinades situacions i de forma protocol·litzada, ja sigui per iniciar el seu ús, modificar la pauta, prorrogar o suspendre el tractament, en un treball col·laboratiu i/o complementari amb la finalitat de proporcionar una resposta adequada i eficient a les necessitats de les persones ateses.

Els protocols no són normes rígides d’obligat compliment a aplicar de forma mecànica, sinó guies orientatives per facilitar la presa de decisions.

Les actuacions s’han d’adequar a les circumstàncies de cadascuna de les persones, al seu context i a l’entorn. Es consideraria mala praxi el fet de no considerar a la persona en tota la seva globalitat i individualitat i, conseqüentment, adaptar la guia marc a la seva situació.

Aquesta flexibilitat dels protocols suposa la primacia del criteri facultatiu de les infermeres (i d’altres professionals si escau), per sobre de protocols o guies genèriques.

El protocols per si mateixos no són una prescripció genèrica que substitueixi l’obligada prescripció individualitzada, a menys que així s’especifiqui en el seu contingut, estiguin regulats com a tal per una norma administrativa o de funcionament intern, o es refereixin a situacions d’urgència o emergència.

Els protocols que preveuen com ajustar les pautes de tractament a les variacions de signes i símptomes no són una prescripció de medicament i correspon a la competència de la infermera la seva aplicació, doncs la persona ja ha estat diagnosticada de la seva malaltia i prescrita la medicació per el metge.

 

Com afecta l’actual marc normatiu sobre la prescripció a la feina de les infermeres

Les infermeres heu prescrit consells de salut, productes i medicaments dins les vostres competències des de sempre, però hi havia els impediments legals que no us permetien prescriure els medicaments i els productes directament i fer l’acció d’emetre la recepta. Des de l’aprovació del Real Decreto 1302/2018, de 22 de octubre , es defineixen els requisits per poder indicar medicaments i productes amb seguretat jurídica. Des del Consell de Col·legis infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC), sempre han defensat que una infermera quan es gradua, ja està capacitada per poder prescriure dins les seves competències, tot i així, el decret citat, marca els requisits per poder integrar les vostres prescripcions a la pràctica diària. Per tant, en qualsevol àmbit que exerceixi una infermera pot prescriure. (Atenció primària, hospital, sociosanitari, escola… ), en entitats de titularitat pública, titularitat privada i exercici lliure

Podeu prescriure en tots els àmbits on ateneu a persones des de les consultes de l’atenció primària, de l’àmbit hospitalari, per exemple en les consultes infermeres que ateneu persones amb ostomies, amb ferides i nafres, com també en el moment de l’alta hospitalària prescrivint consells de salut, medicaments o productes que deriven de la intervenció infermera (medicaments i apòsits i materials per ferides, per la incontinència, de protecció de nafres, etc.)

La definició aprovada pel Consell de la Professió Infermera a Catalunya, 2007 descriu la prescripció com la capacitat de seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris i fàrmacs en benefici i satisfacció de les necessitats de salut de les persones subjectes de les cures infermeres durant la pràctica professional de la infermeria, sota els criteris de bona pràctica clínica i judici infermer que els són atorgats per les seves competències.

Receptar és l’acte administratiu pel qual un professional elabora un document, la recepta, en la qual fa constar un règim terapèutic per tal de resoldre una determinada situació de salut.

És important distingir entre el que és indicar, quin és el millor tractament o règim terapèutic, sota el nostre criteri com a infermeres (prescriure) i l’acte administratiu per deixar constància, de cara a la persona atesa o el farmacèutic, dels productes o fàrmacs que caldran per seguir aquest règim amb èxit (receptar).

No, no ho és i a més no s’ha d’entendre així. En tant que infermeres tenim reconeguda la capacitat de valorar i identificar un problema de salut en una persona i dintre del marc de les nostres competències proposar estratègies i tractaments per resoldre’l.

De fet, les infermeres hem estat indicant i utilitzant medicaments sota el criteri de bona pràctica i judici clínic, sense prescripció mèdica i sense disposar de reconeixement de la competència i de l’autoritat legal, amb el vist i plau, tàcit o explícit, de les Institucions i Administració Sanitària.

Doncs el bloqueig que representa la Llei de garanties i d’ús racional dels medicaments per a la prescripció, per part de les infermeres de productes sanitaris i fàrmacs ja que aquesta llei no reconeix com a prescriptores les infermeres com sí que ho fa amb metges, odontòlegs i podòlegs.

De fet, quan parlem de recomanacions terapèutiques que no impliquen aquests productes o fàrmacs que es dispensen en farmàcia, per exemple una activitat física o uns canvis posturals, la prescripció infermera com a tal no aixeca cap mena de controvèrsia.

Així doncs, es tracta que el marc normatiu estableixi la manera de desfer aquest bloqueig per a que les infermeres puguem comptar amb totes les eines i garanties necessàries per fer la nostra feina.

La postura del COIB sempre ha estat que no cal que les infermeres facin una formació addicional per prescriure. Entenem que seria com formar-se dues vegades per fer intervencions per a les quals ens capacita la nostra titulació com a infermeres.

En l’actual marc legal, la única formació que es contempla és el curs online d’adaptació pensat per a aquelles infermeres que encara no tenen l’any d’experiència però que necessiten acreditar-se per les seves responsabilitats professionals.

Com en qualsevol altra competència professional caldrà sempre que la infermera actualitzi els seus coneixements al llarg de la seva carrera mitjançant la formació continuada.

Amb el mateix criteri que la pregunta anterior.

En el llarg procés de negociació que ha precedit la publicació del Reial Decret de Prescripció Infermera, el Consejo General de Enfermería de España va entendre que s’hauria de fer una formació addicional per poder prescriure i per això va posar en marxa una sèrie de cursos.

Des del COIB s’ha volgut respondre a aquelles infermeres de Barcelona que han volgut avançar-se a aquesta possible obligatorietat informant-les sempre, que en la mesura que el marc legal no estava encara definit no es podia saber del cert si seria obligatori i/o necessària aquesta formació. S’han posat a l’abast de les infermeres interessades totes les eines i informació disponibles per a que aquestes hagin pogut prendre la decisions informades.

El COIB porta des de 2007 treballant per aconseguir la prescripció autònoma de les infermeres, per tal que puguem tenir a l’abast totes les eines necessàries per dur a terme la nostra feina. L’objectiu: tenir ordre de dispensació sobre tots aquells productes sanitaris i fàrmacs que no requereixin recepta mèdica obligatòria.

En aquest sentit, s’ha negociat de forma constant amb l’administració autonòmica per tal d’enllestir una regulació que desencalli la prescripció infermera, atrapada en la il·legalitat que la situa la Llei de garanties i d’ús racional dels medicaments.

Aquest treball s’ha desenvolupat en el marc de la Comissió de crisi de la prescripció infermera, una comissió impulsada a finals del 2015 pel COIB i coordinada pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya amb l’objectiu de treballar amb la Conselleria de Salut per tal que, davant l’aprovació del Reial Decret de Prescripció Infermera que deixava en situació d’il·legalitat a les infermeres, s’aprovés un decret d’àmbit autonòmic que garantís la prescripció a les infermeres catalanes. Han format part de la Comissió de crisi de la prescripció infermera 52 entitats representatives de les infermeres i infermers catalans: col·legis, facultats i escoles universitàries, associacions i societats científiques, sindicats i associacions professionals, organitzacions sanitàries / socials i altres entitats professionals sanitàries.

Pots consultar el document El COIB davant la prescripció infermera, per conèixer en detall l’històric d’accions relaciones amb aquesta qüestió.

Desplaça cap amunt