Urgències i emergències prehospitalàries

 

Les infermeres i infermers d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari disposen d’una norma d’autoregulació, amb les directrius per a l’exercici de les seves actuacions i a les quals s’han d’ajustar per a l’actuació professional de les infermeres en els dispositius assistencials públics i privats de Catalunya.

El procés va ser impulsat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

El text defineix i reconeix l’actuació autònoma de la infermera en l’atenció a les urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari, amb l’objectiu de respondre a situacions crítiques o de risc potencial per a la vida o la integritat física de les persones i n’especifica quines són les actuacions en el marc de les competències pròpies en els àmbits de l’assistència, la gestió, la docència i la recerca. En aquest àmbit es treballa en el marc d’equips interdisciplinaris de metges i infermeres, i amb la col·laboració d’altres professionals sanitaris i personal de suport.

El text també recull l’especificitat i la complexitat que suposa l’atenció d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari i s’aconsella que les infermeres i els infermers que hi prestin serveis comptin amb una formació i una experiència especifiques que els permeti afrontar l’exercici professional en aquest àmbit amb plenes garanties de seguretat clínica i qualitat assistencial. Es considera que s’és competent per exercir en aquest àmbit, aquells i aquelles que disposen de formació postgraduada universitària en urgències i emergències (o una experiència professional igual o superior a 5 anys), formació acreditada en Suport Vital Avançat, una experiència professional mínima de 3 anys en serveis d’urgències hospitalàries o unitats de malalt crític o serveis d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari i s’aconsella disposar de formació postgraduada en malalt crític, anestèsia i reanimació i investigació.

La norma reflecteix els requisits i condicions que el CCIIC recomana a l’administració sanitària de Catalunya i proveïdors d’aquests serveis i entre els que s’hi troba, entre d’altres, la necessitat d’habilitat una direcció infermera per a la coordinació de les infermeres i els serveis que aquestes presten o que la pràctica assistencial infermera es basi en protocols i guies de pràctica clínica i assistencial conformes a les disposicions vigents i als criteris de normo-praxi, científicament correctes, actualitzats i consensuats de forma interdisciplinar. El text fa especial èmfasi també en que es garanteixi la monitorització dels indicadors de les actuacions infermeres.

Documentació

Desplaça cap amunt